Un sol lloc per abastir tot el món:
Pràcticament tot el lapislàtzuli que ha existit en la història humana ha sortit d'una sola regió: la vall de Sar-i-Sang, a la província de Badakhshan, al nord-est de l'Afganistan. Aquestes mines s'han explotat de manera contínua des del Neolític, fa més de 6.000 anys, i segueixen actives avui amb mètodes molt similars als de la prehistòria.
Hi ha dipòsits menors a Xile (on els inques també el tallaven), Rússia i el Pakistan, però l'Afganistan continua sent la referència mundial.
La història del lapislàtzuli: el blau més car del món
Aquest mineral ha estat, literalment, més valuós que l'or durant segles. Tot gràcies al pigment.
Quan es mol el lapislàtzuli i s'extreu la lazurita pura, s'obté el blau ultramarí — el pigment blau més brillant i estable que ha conegut la humanitat fins al segle XIX. "Ultramarinus" en llatí significa "de més enllà del mar": arribava a Europa des d'Àsia recorrent milers de quilòmetres per rutes perilloses.
Però obtenir-lo no era senzill. Simplement moldre la pedra produïa una pols grisa decebedora. Els artesans medievals van desenvolupar un procés que s'assemblava més a fer pa que a treballar amb pedres:
- Barrejaven la pols amb cera, resines i olis.
- Creaven una massa que pastaven durant dies sota l'aigua.
- Les partícules de lazurita pura es depositaven al fons.
- Les primeres "rentades" donaven el blau de més qualitat; les següents, tons més apagats.