Tecnologia: el mineral amagat a la teva butxaca
Cap exemple il·lustra millor aquesta doble vida que el quars. A més de ser una de les gemmes més populars en joieria, té una propietat poc coneguda fora de la física: la piezoelectricitat, és a dir, la capacitat de generar un petit corrent elèctric quan se li aplica pressió, i de vibrar a una freqüència extremadament estable quan se li aplica corrent. Aquesta propietat és la que fa possible que un simple rellotge de quars mesuri el temps amb una precisió gairebé perfecta, i és a la base d'osciŀladors electrònics presents en ordinadors, ràdios i sistemes de comunicació.
Què és exactament la piezoelectricitat? És la propietat que tenen alguns cristalls de generar electricitat quan se'ls prem o se'ls doblega lleugerament —i, a la inversa, de moure's o vibrar quan se'ls aplica electricitat—. En un rellotge de quars, una pila envia corrent a un diminut cristall de quars, que vibra milers de vegades per segon amb una regularitat tan exacta que fa de "metrònom" per marcar els segons.
El liti, ja esmentat pel seu ús mèdic, és avui l'element crític de les bateries recarregables que alimenten des de mòbils fins a cotxes elèctrics, cosa que l'ha convertit en un dels minerals més estratègics —i geopolíticament disputats— del segle XXI. El corindó, el mateix mineral que en la seva varietat gemma dona lloc al robí i al safir, es fabrica també de forma sintètica (és a dir, creat en laboratori amb la mateixa composició química que el mineral natural) per produir cristalls extremadament resistents als esgarrinxades, usats en pantalles de rellotges i components òptics de gamma alta.
La piezoelectricitat no és exclusiva del quars, però és en aquest mineral on es va descobrir i on millor s'aprofita industrialment. Va ser descrita per primera vegada el 1880 pels germans Pierre i Jacques Curie, dos joves investigadors de 25 i 21 anys que treballaven com a ajudants de laboratori a París, més d'un segle abans que existís el primer rellotge de quars comercial.