La ciència moderna posa a prova la llegenda
Durant dècades, la idea de la pedra solar es va considerar gairebé una llegenda sense base real. Tot va canviar amb estudis com el del físic Guy Ropars i el seu equip a la Universitat de Rennes, que el 2011 van demostrar mitjançant experiments que un cristall de calcita, muntat en un senzill dispositiu de fusta amb un forat central, permetia localitzar el sol amb notable precisió, fins i tot en condicions de cel cobert.
Simulacions posteriors, publicades a Royal Society Open Science, van calcular que fent servir la pedra solar cada una o dues hores durant una travessia, els navegants víkings podrien haver arribat a Groenlàndia amb èxit en la gran majoria dels seus viatges.
Compte: la identitat exacta de la pedra solar víking continua sent objecte de debat científic. Altres minerals, com la cordierita o la turmalina, també s'han proposat com a candidats. No existeix, a hores d'ara, cap prova arqueològica directa i indiscutible que els víkings fessin servir calcita per navegar; l'evidència és principalment experimental i textual (les sagues).