670-61-16-63 Telf: 93-268-4452 cmd@cristalljoia.com Al cor de Barcelona i en línia
Cistella de la compra
Tipus de turmalina: el mineral que existeix en tots els colors
Si hi ha un mineral que desafia la idea que "cada pedra té el seu color", aquest és la turmalina. Rosa, verda, negra, blau elèctric, bicolor... i tot dins del mateix grup mineral. Com és possible? Perquè la turmalina no és una sola espècie: és una família de minerals que comparteixen la mateixa estructura cristal·lina però tenen composicions químiques diferents. Els elements que comparteixen són el silici, l'alumini i el bor; el que canvia és la barreja d'altres elements: sodi, liti, calci, magnesi, manganès, ferro, crom, vanadi, fluor i, de vegades, coure. Canvia l'element, canvia el color.
Sabia que? L'Associació Internacional de Mineralogia reconeix 33 espècies minerals dins del grup de les turmalines. Els seus cristalls tenen sempre una secció triangular arrodonida amb estries longitudinals, cosa que les distingeix del quars, que té secció hexagonal.
Elbaïta — la més versàtil
L'elbaïta és l'espècie més freqüent entre les turmalines de qualitat gema i la que presenta més varietat de colors. El seu nom prové de l'illa d'Elba, a Itàlia, on es van trobar els primers exemplars documentats. Dins de l'elbaïta hi ha diverses varietats amb nom propi:
Varietats d'elbaïta
- Rubelita — la varietat vermella o rosa intens. Una de les més valorades en joieria.
- Indicolita — blava, des del blau clar fins al blau verdós profund.
- Verdelita — verda, en una gamma que va del clar a l'intens.
- Acroïta — incolora, la varietat més rara dins de l'elbaïta.
- Siberita — violeta o porpra, trobada originalment als Urals.
- Turmalina síndria — bicolor rosa i verda, típicament amb un nucli rosat envoltat per una capa exterior verda, de vegades separats per una capa incolora. Les rodanxes transversals, que mostren el tall com una síndria real, són peces molt buscades pels col·leccionistes.
Curiositat: La turmalina síndria no es produeix barrejant dues pedres. És un sol cristall que va canviar de composició química durant el creixement: primer va créixer amb més liti (rosa), després el fluid geològic va canviar i va afegir més ferro (verd). La natura com a artista.
Turmalina rosa — la més delicada
La turmalina rosa és una varietat d'elbaïta el color de la qual va del rosa pàl·lid quasi incolor fins al rosa fucsia intens. El to el determina el manganès: com més concentració, més saturació. És una de les varietats més populars en joieria, especialment en combinació amb plata o or blanc. Sovint es confon amb la rubelita, però la distinció importa: la rubelita és específicament el vermell intens o el rosa molt saturat; els roses més suaus es denominen simplement turmalina rosa.
Rosa vs. rubelita: La distinció no és només estètica. La rubelita ha de mantenir el seu color vermell o rosa intens tant amb llum natural com amb llum artificial. Si la pedra vira cap al marró o perd saturació sota llum incandescent, es classifica com a turmalina rosa, no rubelita. Un criteri que afecta directament el preu.
Turmalina blava (indicolita) — la més escassa de l'espectre fred
La indicolita és la varietat blava de l'elbaïta. La seva gamma de colors va del blau cel clar fins al blau verdós profund, quasi teal. El color el produeix el ferro en combinació amb altres elements, i la intensitat varia molt d'un exemplar a l'altre. Els tons blau pur i blau verdós saturat són els més valorats; els més foscos, que perden lluminositat, baixen de preu. Brasil i Nigèria són els seus principals orígens.
Indicolita vs. Paraíba: Totes dues són blaves, però no tenen res a veure mineralògicament. La indicolita deu el seu color al ferro; la Paraíba, al coure. El resultat visual pot ser similar en to, però la Paraíba té una lluminositat neó que la indicolita no pot assolir. I una diferència de preu que pot ser de deu a un.
Turmalina verda (verdelita) — la més semblant a l'esmeralda
La verdelita és la varietat verda de l'elbaïta, i la seva gamma de tons és àmplia: del verd menta suau al verd bosc intens. El color el produeix el ferro, de vegades en combinació amb titani o manganès. Els exemplars de verd més saturat i net són els més valorats, especialment els que en fotografia recorden una esmeralda però sense les inclusions característiques d'aquesta pedra. Brasil, especialment Minas Gerais, és la font més reconeguda.
Verdelita vs. esmeralda: A igualtat de color, la verdelita sol tenir menys inclusions internes i més transparència que l'esmeralda. L'esmeralda té un color que els gemòlegs anomenen "verd esmeralda" —amb un toc de blau molt específic produït pel crom— que la verdelita rarament iguala. Però en pedres de qualitat mitjana, la diferència visual per a l'ull no expert pot ser mínima.
Dravita — la varietat marró
La dravita és una espècie diferent dins del grup de les turmalines, rica en magnesi i sodi. Els seus tons van del groc daurat al marró intens, passant pel marró rogenc. El nom prové de la regió de Drava, a Eslovènia, on va ser descrita per primera vegada. És la menys glamurosa comercialment, però mineralògicament molt interessant: forma cristalls prismàtics ben desenvolupats i apareix en entorns geològics diferents dels de l'elbaïta, freqüentment associada a roques metamòrfiques riques en magnesi.
La gran oblidada: La dravita rarament apareix en joieria comercial, però els col·leccionistes de minerals la valoren quan presenta cristalls transparents de color mel o marró daurat ben saturat. Sri Lanka i Àustria produeixen alguns dels millors exemplars. El seu preu és accessible en comparació amb altres turmalines, cosa que la fa interessant per a col·leccions d'iniciació.
Chorlo (Schorl) — la més abundant
El chorlo és el tipus de turmalina més comú i estès a la natura. És negre, opac, i forma cristalls prismàtics amb estries longitudinals característiques. Rarament té qualitat gema, però els seus cristalls ben formats tenen valor mineralògic real. És el que apareix amb més freqüència en granits i pegmatites de tot el món.
Per a col·leccionistes: Els cristalls de chorlo en matriu de quars o feldspat són peces molt apreciades. Les anomenades "escarapel·les" —cristalls radiats en ventall— són especialment vistoses i tenen bona sortida al mercat de minerals.
Uvita — verda pel crom
La uvita és la turmalina verda que deu el seu color al crom o al vanadi, no al ferro. Això fa que s'assembli molt a una esmeralda en alguns exemplars. És menys freqüent que la verdelita i molt apreciada quan presenta color saturat.
Uvita o verdelita? Totes dues són verdes, però la causa del color és diferent. La verdelita (elbaïta verda) deu el seu to al ferro. La uvita el deu al crom o al vanadi, els mateixos elements que coloren les esmeraldes i els robins. Per això alguns exemplars d'uvita tenen un verd molt més viu i saturat.
Turmalina Paraíba — la més cobejada
Mereix capítol a part. Les turmalines Paraíba van irrompre en l'escena gemològica a finals dels anys vuitanta, quan van ser descobertes pel miner brasiler Heitor Barbosa en una pegmatita prop de São José da Batalha, a l'estat de Paraíba. El seu color —blau o blau verdós neó, quasi elèctric— no s'havia vist mai en cap turmalina. La intensitat dels seus tons es deu a la presència de coure en l'estructura cristal·lina, una característica poc habitual que les distingeix de totes les altres varietats.
El 2012, el Laboratory Manual Harmonisation Committee (LMHC) va determinar que totes les turmalines de coloració blavosa i verdosa amb coure i manganès reben la denominació de turmalina Paraíba, independentment del seu origen geogràfic. Així que avui el nom engloba també exemplars de Nigèria i Moçambic. Les mines del Brasil sempre van ser limitades en producció; Moçambic es va consolidar com a proveïdor fonamental, capaç de produir exemplars de qualitat excepcional i fins i tot pedres de diversos centenars de quirats.
Brasil vs. Àfrica: Les Paraíba brasileres tenen un blau amb tendència al turquesa i una lluminositat difícil de superar. Les africanes (Moçambic i Nigèria) solen ser més grans i poden assolir el verd intens. Per a l'ull no expert la diferència és subtil; per al mercat gemològic, no: les brasileres assoleixen preus superiors per la seva importància històrica i l'escassetat de les seves mines, pràcticament esgotades.
Novetat 2026: L'Institut Gemològic Suís SSEF ha informat del possible descobriment d'un nou dipòsit de turmalines amb contingut de coure a Etiòpia. Les primeres anàlisis mostren similituds químiques amb les brasileres, cosa que podria convertir Etiòpia en un actor inesperat dins del mapa mundial d'aquesta gema.
Per què un mateix cristall pot tenir dos colors?
Perquè la composició química pot canviar durant el creixement del cristall. Si el fluid geològic del qual es forma la turmalina varia a meitat del procés —més liti aquí, més ferro allà—, el cristall registra aquest canvi en capes de color. Fins i tot el mateix cristall pot variar de color longitudinalment i concèntricament. La turmalina síndria és l'exemple més famós, però no l'únic.
Dada tècnica: La turmalina té propietats piezoelèctriques i piroelèctriques: genera electricitat quan es comprimeix o quan canvia de temperatura. És el mateix principi que fa funcionar els rellotges de quars, i explica per què la turmalina té aplicacions industrials més enllà de la joieria.
Busques un mineral en concret?
A la nostra botiga física al centre de Barcelona tenim molta més varietat de la que veus a la web.
Cristalljoia
C. Jaume I, 16
Barcelona
entre Via Laietana i plaça Sant Jaume
Davant de la sortida de metro de la L4 (groga), estació Jaume I
Si no trobes el que busques online, contacta amb mi per WhatsApp al 670 61 16 63.
Soc la Jèssica i estaré encantada d'ajudar-te.
Si véns a la botiga podràs descobrir tota la nostra varietat i endur-te el teu mineral especial, si prefereixes que te l'enviem, un cop preparat la comanda, el temps de lliurament és de 24h laborables.
