Eines, navalles... i una espasa que va aterrir els conqueridors
El tall s'obtenia per talla, colpejant el nucli amb percussors de pedra o os per desprendre lasques i navalles prismàtiques.
Amb aquesta tècnica sortien navalles i ganivets tan esmolats que es feien servir a diari en tasques domèstiques: tallar, raspar pells, preparar aliments. També raspadors especialitzats per treballar el maguey en l'extracció del pulque, i puntes de fletxa i de llança per a la caça.
En el terreny bèl·lic, la peça estrella era el macuahuitl: una maça de fusta amb fileres de navalles d'obsidiana encaixades als costats, l'arma més icònica de l'arsenal mexica.
L'obsidiana també va tenir un paper religiós molt directe, no només simbòlic: amb ella es fabricaven els ganivets de sacrifici i les navalles emprades en l'autosacrifici ritual, on sacerdots i governants es punxaven per oferir la seva pròpia sang als déus.
I, polida amb paciència, servia per a ornaments reservats a guerrers, sacerdots i governants: arracades, collarets, bezots, comptes i màscares rituals, a més de les famoses incrustacions decoratives en joies i escultures.
Dada curiosa: el macuahuitl no estava pensat per travessar com una espasa d'acer, sinó per tallar i esquinçar; el seu disseny modular permetia substituir les navalles d'obsidiana trencades entre batalla i batalla, quelcom bastant avançat per a una arma sense metall.
Miralls fumejants: quan l'obsidiana mirava el món espiritual
Polida fins a la brillantor, l'obsidiana es convertia en mirall. Aquests van ocupar un lloc central en la cosmovisió mexica, associats a Tezcatlipoca, "mirall fumejant", una de les divinitats més importants del panteó asteca.
Segons els còdexs, sacerdots i governants els feien servir en rituals d'endevinació i com a símbol de poder. Avui es conserven a penes una dotzena i mitja d'exemplars precolombins en museus de tot el món.
Sabies que…? Un d'aquests miralls asteques d'obsidiana, avui al Museu Britànic, va pertànyer al matemàtic i astròleg isabelí John Dee, que l'utilitzava a Londres, al segle XVI, per a les seves pròpies sessions d'"endevinació" —un curiós pont entre el Mèxic prehispànic i l'Anglaterra de la reina Isabel I.