2. Minerals al·locromàtics: el color és manllevat
Aquí hi ha la majoria de les gemmes més comercials. En la seva forma pura serien incolores, però traces diminutes d'altres elements —de vegades una part entre milions— tenyeixen el cristall. Com que la impuresa varia d'un jaciment a un altre, un mateix mineral pot lluir molts colors diferents.
L'exemple perfecte és el quars, protagonista de tantes vitrines:
- Ametista: violeta, per traces de ferro sotmeses a radiació natural del terreny. És el mateix ferro que en altres condicions dona tons daurats, només que col·locat d'una altra manera dins del cristall.
- Citrí: daurat a ambre, també per ferro però en un altre estat; de fet, ametista i citrí són químicament gairebé bessons i de vegades conviuen en un mateix cristall bicolor anomenat ametrí.
- Quars fumat: bru a gris, per radiació natural sobre petites impureses.
- Quars rosa: el seu suau to rosat es deu a traces d'altres elements i a diminutes fibres internes, que de vegades creen un delicat efecte d'estrella quan la llum hi incideix de front.
- Cristall de roca: transparent, el quars sense gairebé hostes que el colorin.
El mateix passa amb el beril: incolor en estat pur, es converteix en maragda verda amb crom, en aiguamarina blava amb ferro, en morganita rosa amb manganès o en heliodor groc, també amb ferro. És sorprenent pensar que gemmes amb noms tan diferents són, en el fons, el mateix mineral amb diferents convidats a dins.
Amb el corindó passa una cosa semblant i fins i tot poètica: el mateix mineral és robí vermell quan porta crom, o safir blau quan porta ferro i titani. És a dir, un robí no és res més que un safir vermell. I la fluorita s'endú la palma de la varietat: pot aparèixer violeta, verda, blava, groga, rosa o incolora, de vegades amb diverses franges de color en la mateixa peça, cosa que l'ha convertit en una de les preferides dels col·leccionistes.
La gran lliçó: el color, per si sol, no n'hi ha prou per identificar un mineral al·locromàtic.
Un verd pot ser maragda, turmalina, peridot, jade o fluorita; un vermell pot ser robí, granat o espinel·la. Per això els mineralogistes mai no es refien només del color: també miren duresa, lluïssor, forma del cristall i altres propietats. El color és la primera invitació, no l'última paraula.