Es pot mullar? Depèn de la porositat i la composició
Aquí és on més errors es cometen, perquè l'instint diu que "és pedra, aguanta l'aigua". Però hi ha tres grups ben diferents.
Minerals que toleren bé l'aigua: quars en totes les seves varietats (transparent, ametista, citrí, quars rosa, ull de tigre), àgata, jaspi, obsidiana, granat, topazi. Un drap humit o un breu esbandit amb aigua tèbia no els afecta.
Minerals porosos o tous, millor sense aigua o només un moment: turquesa, malaquita, larimar, òpal, lapislàtzuli, sodalita, azurita. Són porosos o tenen inclusions que poden absorbir humitat, perdre color o desenvolupar microfissures amb el temps. Es netegen millor amb un drap sec o lleugerament humitejat, mai submergits.
Minerals que l'aigua pot danyar o dissoldre directament: selenita i guix (es poden arribar a dissoldre amb exposició prolongada), halita/sal (es dissol literalment), pirita (l'aigua pot afavorir-ne l'oxidació amb el temps). Amb aquests, aigua mai, només un drap sec o un pinzell suau per a la pols.
En poques paraules: davant el dubte, l'aigua tèbia i un drap suau són gairebé sempre segurs per a pedres dures i compactes; per a tota la resta, millor un drap sec fins a confirmar de quin mineral es tracta.