Una pedra que en realitat és una roca
A diferència de gemmes com el diamant o la maragda, el lapislàtzuli no és un mineral únic, sinó una roca: una barreja de diversos minerals diferents. El principal és la lazurita, un mineral blau intens que aporta gairebé tot el color; al seu costat solen aparèixer calcita blanca, que forma vetes clares, i pirita daurada, que esquitxa la pedra de diminuts punts brillants, com si fos un cel estrellat en miniatura.
Aquesta combinació no apareix a qualsevol terreny. El lapislàtzuli es forma quan una roca calcària —és a dir, rica en carbonat càlcic, com la que forma bona part dels penya-segats o les coves— queda atrapada al costat d'una intrusió de magma i se sotmet, durant milions d'anys, a calor i pressió molt intenses, en un procés anomenat metamorfisme de contacte. És una transformació mineral semblant a la que dona lloc a altres pedres com la maragda, encara que amb un repartiment d'elements completament diferent: aquí el determinant és la presència de sofre, que és precisament el que tenyeix la lazurita d'aquest blau tan característic.
El metamorfisme de contacte es produeix quan una roca ja existent queda literalment enganxada a una bossa de magma que puja des de l'interior de la Terra. No cal que la roca es fongui: n'hi ha prou amb la calor i la pressió del magma proper perquè, al llarg de milers o milions d'anys, els seus minerals es reorganitzin i apareguin altres de nous —com la lazurita— que no eren presents a la roca original.