Cristall de roca: el quars "transparent"
El cristall de roca és bàsicament quars en la seva versió més pura i neta. Quan es va formar, les condicions van ser tan estables i els cristalls van créixer tan ordenats que el resultat és transparent, quasi com un vidre natural, però molt més dur.
De fet, durant segles la gent confonia el cristall de roca amb gel etern que mai es desfeia, i d'aquí ve part del seu nom en altres idiomes (en anglès se l'anomena "rock crystal", literalment "cristall de roca"). Si l'agafes amb la mà, notaràs que és fred al tacte, pesant per a la seva mida, i que la llum el travessa quasi sense esforç.
En resum: cristall de roca = quars transparent, sense gairebé impureses, amb una estructura cristal·lina molt ordenada.
Quars blanc: el cosí "lletós" del cristall de roca
Aquí ve la part que més confon la gent. El quars blanc (també anomenat quars lletós) és químicament el mateix que el cristall de roca: sílice. La diferència és en com es va formar.
Durant el seu creixement, el quars blanc va atrapar moltíssimes microscòpiques bombolletes d'aire i d'aigua dins la seva estructura. Són tan petites que no les pots veure a simple vista, però n'hi ha tantes que, en conjunt, fan que la llum no passi recta a través de la pedra, sinó que es dispersi en totes direccions. El resultat? En lloc de veure-hi a través com amb el cristall de roca, veus un blanc opac, com llet o com neu compactada.
Així que quan tinguis a la mà una peça de quars blanc i una altra de cristall de roca, en realitat tens la mateixa pedra, però amb "històries de formació" diferents. Una va créixer tranquil·la i ordenada (cristall de roca); l'altra va créixer més ràpid o amb més turbulència, atrapant aire i aigua pel camí (quars blanc).
I aquí ve el detall que de veritat marca la diferència: en el cristall de roca, els àtoms de silici i oxigen van tenir temps i condicions estables per col·locar-se un darrere l'altre seguint un patró perfectament ordenat, formant aquesta estructura cristal·lina tan característica del quars. En el quars blanc, en canvi, aquest ordre es va veure interromput: les bombolletes d'aire i aigua que es van quedar atrapades van trencar la continuïtat d'aquesta xarxa ordenada, així que tot i seguir sent quars, la seva estructura interna és molt més irregular. Per això un deixa passar la llum netament i l'altre la dispersa en totes direccions.