670-61-16-63 Telf: 93-268-4452 cmd@cristalljoia.com Al cor de Barcelona i en línia
Cistella de la compra
Per què Madagascar reuneix minerals tan espectaculars: la història darrere de cada peça
Celestina, dumortierita, apatita, labradorita, ammonits... l'illa vermella no és només el paradís de biodiversitat que tots coneixem: per sota amaga una història igual d'interessant
Qualsevol que hagi girat una labradorita a la mà i hagi vist com esclata en blaus i verds, o que hagi tingut al davant una geoda de celestina amb cristalls de la mida d'un dit, s'ha fet la mateixa pregunta: per què en surt tant, de Madagascar, i tan variat? No és casualitat. A aquesta illa li han passat, una darrere l'altra, diverses coses que gairebé mai coincideixen en un mateix lloc: és un tros de roca molt, molt antiga que un dia es va desprendre d'un continent molt més gran; aquell "desprendiment" va deixar esquerdes per on va pujar magma i va crear autèntiques fàbriques de cristalls grans; una part de l'illa, a més, va estar sota el mar fa força menys temps, així que allà la història és una altra de completament diferent, de mars i fòssils; i per rematar-ho, la pluja i la calor actuals fa milers d'anys que van "netejant" la superfície i deixant els cristalls gairebé a la vista.
Cap d'aquestes coses per si sola explicaria la varietat que hi ha avui en un sol país. És la suma la que fa que en un mateix catàleg convisquin peces que van trigar milions d'anys a coure's sota terra amb fòssils d'un mar que ja no existeix.
En una frase: Madagascar té tants minerals diferents perquè és un tros de roca antiquíssima que es va separar d'un continent més gran, perquè aquella separació va obrir esquerdes per on va pujar magma i va formar butxaques on els cristalls van tenir temps de sobres per créixer grans, perquè una part de l'illa va estar sota el mar en una època molt més recent i allà es van formar peces totalment diferents (fòssils, geodes), i perquè el clima actual erosiona la terra amb força i deixa bona part de tot això gairebé a flor de sòl.
1. Un tros de continent, no una illa qualsevol
El primer que cal saber és que Madagascar no va néixer com a illa: va néixer enganxada a altres continents. La roca de les dues terceres parts orientals de l'illa és de les més velles que existeixen sobre la Terra —parlem de més de 2.500 milions d'anys en algunes zones, quan encara no hi havia vida complexa al planeta—. Fa uns 165 milions d'anys, Madagascar estava encaixada entre el que avui són l'Àfrica i l'Índia, tot formant un únic supercontinent. Quan aquest supercontinent va començar a esquerdar-se, Madagascar es va separar primer de l'Àfrica i, molts milions d'anys després, també de l'Índia, quedant-se aïllada enmig de l'oceà Índic tal com està avui.
Pensa-hi com quan es trenca un plat en caure: no es trenca de forma neta, en surten esquerdes per totes bandes. Cadascuna d'aquestes esquerdes continentals va ser una via per on el magma va poder pujar des de l'interior de la Terra, i per on van circular aigües molt calentes carregades de minerals dissolts. Aquest moviment, repetit diverses vegades al llarg de la història de l'illa, és el que va anar "sembrant" el territori de butxaques de cristalls per totes bandes.
2. Les butxaques on els cristalls tenen temps per créixer
Bona part de les peces més vistoses de Madagascar —des del quars rosa fins a l'apatita— neixen en el que en mineralogia s'anomena una pegmatita, però que pots imaginar-te simplement com una gran "butxaca" de magma que va quedar atrapada molt profunda sota terra i va trigar una eternitat a refredar-se del tot. Aquest refredament lentíssim és la clau de tot: quan el magma es refreda ràpid (com quan surt per un volcà), els cristalls no tenen temps de créixer i surten minúsculs. Però quan es refreda durant milers o milions d'anys sense pressa, aquests mateixos àtoms tenen tot el temps del món per anar trobant el seu lloc, un darrere l'altre, i el cristall pot acabar sent enorme i molt net per dins.
A més, en aquestes butxaques de magma queden concentrats, gairebé com si fossin els "pòsits" del líquid, els elements més rars i menys habituals: és allà on apareixen el beril·le, la turmalina, la mica o el fòsfor que dona lloc a l'apatita. Madagascar té milers d'aquestes butxaques repartides pel centre i el sud de l'illa, cadascuna amb la seva pròpia barreja d'ingredients, i per això hi ha tanta varietat de pedra en zones relativament properes entre si.
3. Dues històries diferents en un mateix país
Aquí hi ha una de les coses menys conegudes de l'illa: Madagascar és en realitat dues històries geològiques enganxades l'una a l'altra. Les dues terceres parts de l'est són aquella roca antiquíssima de què parlàvem, formada molt abans que hi hagués vida a la Terra. El terç occidental, en canvi, és molt més "jove": és una zona que va estar sota el mar, sobretot entre fa 170 i 65 milions d'anys (quan, per exemple, els dinosaures encara rondaven pel planeta), i que es va anar omplint de capes de fang i sorra que avui són roca sedimentària.
Aquesta meitat de l'oest és la que explica un tipus de peça totalment diferent al de les butxaques de magma: fòssils marins com els ammonits, nòduls formats al voltant de restes d'animals com les septàries, o la celestina, que es va formar dins d'aquelles capes de fang i sorra quan aigües carregades d'estronci van circular molt a poc a poc pel sediment, fa uns 65 milions d'anys. És a dir: a Madagascar conviuen, a pocs centenars de quilòmetres de distància, una història de foc i magma de milers de milions d'anys i una història de mar molt més recent, i cadascuna dona lloc a un tipus de pedra completament diferent.
4. El clima, que fa d'"excavadora" gratis
Un cristall preciós no serveix de res si continua enterrat a centenars de metres sota terra. Aquí és on entra el clima actual de Madagascar: les pluges intenses i la calor de tot l'any fan que la roca de la superfície es vagi descomponent molt ràpid, convertint-se en aquella terra vermella tan característica de l'illa (per això l'anomenen "l'illa vermella" vista des de l'aire). Aquest procés es va "menjant" a poc a poc la roca més tova, mentre que els cristalls més resistents —quars, apatita, feldspats— van quedant solts i acumulats a prop de la superfície, o directament al mateix sòl.
Per això bona part de la mineria a Madagascar és tan artesanal i superficial: en moltes zones no cal perforar la roca original, n'hi ha prou de recollir el que la mateixa pluja i la calor ja han anat desenterrant durant segles. I, com al Marroc, aquí també hi ha un component humà important: generacions de miners locals que coneixen el terreny pam a pam i saben on buscar.
Cada peça malgaix explica una història diferent segons de quin Madagascar prové: la que es va coure a poc a poc sota terra durant milions d'anys, o la que es va dipositar al fons d'un mar que avui ja no existeix.
Les peces de Madagascar que tenim a la botiga
Amb això ja al cap, té sentit agrupar les nostres peces malgaixes segons d'on vénen: les que van néixer en aquelles "butxaques" de magma, la que ve d'un altre tipus de roca de foc diferent, i les que vénen dels mars antics o de l'activitat volcànica.
Nascudes a les butxaques de magma: dumortierita, apatita verda, apatita blava i quars rosa
Dumortierita. És una pedra d'un blau molt intens, gairebé violeta, que creix formant fines agulles o masses compactes dins d'una roca de l'altiplà central (la zona d'Ambatofinandrahana). Aquella roca, en el seu dia, va ser un sediment normal i corrent, però en escalfar-se i comprimir-se durant els moviments de l'illa, es va "recoure" per dins i va donar lloc a aquests agregats blaus tan reconeixibles.
Apatita verda i apatita blava. L'apatita és el mateix tipus de mineral que forma part dels nostres ossos i dents, encara que aquí parlem de la seva versió transparent i cristal·litzada. El color verd-blavós tan semblant al de la turmalina paraíba es deu a traces de dos elements (ceri i neodimi) que van quedar atrapats dins del cristall en formar-se. La de Madagascar neix al sud de l'illa, en dipòsits on va cristal·litzar fa més de 500 milions d'anys juntament amb altres minerals, a partir d'un magma especialment ric en fòsfor.
Quars rosa. És quars normal (el mateix mineral del cristall de roca) el to rosat del qual ve de petites traces d'altres elements, o de diminutes fibres d'un altre mineral rosat atrapades a dins. El de Madagascar neix en aquelles "butxaques" de magma del centre i sud de l'illa —hi ha mines conegudes des de fa més de cent anys prop d'Antananarivo—, i està considerat un dels quarsos rosa més bonics del món pel que fa a l'uniformitat del seu color i la transparència que pot arribar a tenir, una cosa poc habitual en aquesta varietat.
Nascuda d'un altre tipus de roca de foc: labradorita
La labradorita no ve d'una butxaca de magma, sinó d'una roca diferent formada gairebé per complet per un sol mineral (el feldspat), que es va refredar molt a poc a poc a l'interior d'una massa enorme de magma fa entre 1.000 i 1.800 milions d'anys. Al sud de Madagascar, prop d'Ampanihy, hi ha una zona de diversos quilòmetres feta d'aquesta roca. El que fa especial la labradorita és el seu efecte de llum tan característic: aquells reflexos blaus, verds i daurats que apareixen i desapareixen en girar la pedra. No és cap pigment ni cap tint: en refredar-se, el cristall es va separar per dins en capes microscòpiques, gairebé com les pàgines d'un llibre molt fi, i és la llum rebotant entre aquestes capes la que crea l'efecte, una mica com passa amb l'interior d'una petxina de nacre.
Nascudes als mars antics: celestina, ammonit opalitzat i septària
Celestina. El seu nom ve precisament d'aquell blau cel tan seu. El jaciment que la va fer famosa és al nord-oest de l'illa, prop de Katsepy: allà apareix dins de geodes —algunes de més de mig metre— dins d'una capa de fang i sorra de fa uns 65 milions d'anys. Es va formar quan, ja amb el sediment compactat, unes aigües van circular molt a poc a poc per dins aportant l'element que li dona el color i el nom (l'estronci), mentre que la descomposició de restes orgàniques atrapades al fang va aportar el que calia perquè el cristall precipités a poc a poc dins d'aquells buits.
Ammonit opalitzat. Abans de res, un aclariment: allò d'"opalitzat" és un nom que s'utilitza molt en el comerç, però no té res a veure amb l'òpal de veritat. Els ammonits eren uns animals marins semblants a un calamar dins d'una closca enrotllada, parents llunyans del nautilus actual, que van viure fa entre 100 i 170 milions d'anys. Els de Madagascar vénen sobretot del nord-oest de l'illa, on van quedar enterrats al fons del mar de l'època. Aquella brillantor de colors tan bonica que mostren algunes peces —reflexos vermells, verds i blaus sobre la closca— no és òpal: són capes finíssimes del mateix material de la closca que, en reflectir la llum en angles diferents, generen color, exactament el mateix truc òptic que fa brillar el nacre per dins d'una petxina de musclo.
Septària. Són boles de fang que es van formar al fons del mar fa entre 145 i 170 milions d'anys, normalment al voltant de restes d'algun animal en descomposició. A mesura que aquella bola de fang s'anava assecant i encongint, es va esquerdar per dins en un patró que recorda una teranyina. Després, amb el pas del temps, aigües carregades de minerals van anar omplint aquelles esquerdes amb cristalls grocs i una fina línia marró, cosa que crea aquell contrast tan cridaner entre l'exterior gris i apagat i l'interior ple de color que es veu en tallar-les.
Nascudes del volcà: jaspi i cornalina
El jaspi i la cornalina són, en el fons, cosins germans: tots dos són varietats de calcedònia, una forma de quars feta de cristalls tan diminuts que ni es veuen a simple vista. Tots dos solen néixer en roca volcànica: quan una colada de lava o una capa de cendra queda plena de petits buits (com els foraditets d'un torró), l'aigua subterrània, carregada de sílice dissolta, va omplint aquests buits a poc a poc durant molt de temps, fins que aquell farciment acaba endurint-se en pedra. El que distingeix l'un de l'altre és sobretot el color: la cornalina té aquell taronja-vermellós tan característic per traces d'òxid de ferro repartides de forma molt fina per dins, mentre que el jaspi és opac per definició i admet molts més colors i dibuixos segons quins altres minerals s'hi colin durant la seva formació. A Madagascar, bona part d'aquest material ve de zones volcàniques del nord-oest de l'illa.
En resum: Madagascar té tanta varietat de minerals perquè és un tros de roca antiquíssima que es va separar d'un continent més gran i va quedar ple de "butxaques" de magma on els cristalls van tenir temps de sobres per créixer grans (dumortierita, apatita, quars rosa); perquè també té una zona feta d'un altre tipus de roca de foc que dona la labradorita; perquè una part de l'illa va estar sota el mar en una època molt més recent, deixant fòssils i geodes (celestina, ammonits, septàries); perquè hi va haver activitat volcànica que va donar lloc al jaspi i la cornalina; i perquè el clima actual va desenterrant tot això sol, gairebé sense necessitat d'excavar.
Busques un mineral en concret?
A la nostra botiga física al centre de Barcelona tenim molta més varietat de la que veus a la web.
Cristalljoia
C. Jaume I, 16
Barcelona
entre Via Laietana i plaça Sant Jaume
Davant de la sortida de metro de la L4 (groga), estació Jaume I
Si no trobes el que busques online, contacta amb mi per WhatsApp al 670 61 16 63.
Soc la Jèssica i estaré encantada d'ajudar-te.
Si véns a la botiga podràs descobrir tota la nostra varietat i endur-te el teu mineral especial, si prefereixes que te l'enviem, un cop preparat la comanda, el temps de lliurament és de 24h laborables.
