670-61-16-63 Telf: 93-268-4452 cmd@cristalljoia.com Al cor de Barcelona i en línia
Cistella de la compra
Els minerals de la Lluna: pedres que vénen d'un altre món
Pocs objectes desperten tanta fascinació com un fragment de roca que no es va formar a la Terra. Un mineral lunar —ja sigui part d'un meteorit arribat des de la Lluna o una mostra de les que van portar les missions Apol·lo— connecta amb una cosa que cap fòssil terrestre pot oferir: un tros d'un altre món que pots sostenir a la mà.
En una frase: els minerals lunars són roques formades fa milers de milions d'anys a la Lluna, que en alguns casos han arribat fins a la Terra després de ser expulsades a l'espai per l'impacte d'un asteroide.
Un paisatge de dos colors
Si mires la Lluna una nit clara, veuràs que no és d'un sol to: hi ha zones clares i zones fosques. Les zones clares són les terres altes, més antigues; les zones fosques són els "mars" lunars, tot i que mai van tenir ni una gota d'aigua. Aquest contrast, que els antics astrònoms van confondre durant segles amb oceans reals, és en realitat la primera pista que la Lluna té una geologia pròpia, diferent de la de la Terra.
Sabies que…? Els "mars" lunars (Mare Tranquillitatis, Mare Imbrium, Mare Serenitatis…) reben noms tan poètics com Mar de la Tranquil·litat o Mar de les Pluges, posats per astrònoms del segle XVII que realment creien que eren masses d'aigua.
Foto 1: Mostra d'exhibició 10072,80 de roca lunar portada per la missió Apol·lo 11 (1969). Es tracta d'un basalt vesicular de textura intersertal, amb un pes de 142,25 grams, exposada actualment al Centre de Comunicació de l'Espai Profund de Canberra (Austràlia). El basalt és una roca volcànica fosca que es forma en solidificar-se la lava rica en ferro i magnesi; en aquest cas, la textura "vesicular" indica que conserva petites bombolles atrapades pels gasos en refredar-se la lava, mentre que "intersertal" descriu com els seus cristalls allargats queden entrellaçats entre petites zones de vidre volcànic. És, en essència, un dels tipus de roca més comuns entre les portades dels "mars" lunars.
Roques congelades en el temps
A la Terra, l'aigua, el vent i fins i tot les plantes van desgastant i transformant les roques constantment. A la Lluna no hi ha res d'això: ni pluja, ni vent, ni vida. Per això moltes roques lunars es mantenen gairebé exactament igual que el dia en què es van formar, fa més de 3.000 milions d'anys, com si el temps s'hagués aturat en el moment exacte del seu naixement.
Curiositat: les petjades que van deixar els astronautes de l'Apol·lo a la pols lunar continuen allà, intactes, des de fa més de 50 anys. Sense vent ni pluja que les esborri, podrien durar milions d'anys més.
La pols que s'enganxa a tot
La superfície de la Lluna està coberta per una capa de pols molt fina anomenada regolita, formada per milions d'anys de petits impactes que han anat triturant la roca. Aquesta pols és tan abrasiva i s'enganxa tant als vestits i als equips que es va convertir en un dels maldecaps més grans de les missions Apol·lo: alguns astronautes van descriure que feia olor de pólvora cremada en treure's el casc dins del mòdul lunar.
Dada curiosa: aquesta pols lunar és tan afilada a nivell microscòpic (per no haver estat mai erosionada) que va arribar a desgastar juntes de vestits espacials i a colar-se en mecanismes, una cosa amb què la NASA no havia comptat abans de les missions.
_(Northwest_Africa_6950_Meteorite)_1_(17196194310).jpg)
Foto 2: Fragment del meteorit lunar Northwest Africa 6950 (NWA 6950), també conegut com a "lunaïta", de 104 grams, pertanyent a la col·lecció del Maine Mineral & Gem Museum (Bethel, Maine, EUA). Aquesta roca lunar va ser trobada a Algèria el 2011 i classificada oficialment com a gabre cumulat d'olivina, tot i que aquesta denominació resulta imprecisa: en estar dominada per olivina de to verdós, tres tipus diferents de piroxè i només una proporció menor de feldspat plagiòclasi, es correspon en realitat amb una picrita, no pas amb un gabre pròpiament dit. Es va formar en una antiga cambra magmàtica sota la superfície lunar, mitjançant un procés d'acumulació de cristalls a mesura que el magma es refredava lentament. Les línies fosques i irregulars que recorren la roca són venes de xoc, produïdes per l'impacte que la va expulsar de la Lluna.
Pedres que cauen del cel
Excepte les mostres que van portar físicament els astronautes de l'Apol·lo, gairebé tot el material lunar que existeix fora dels laboratoris espacials va arribar per un camí molt diferent: l'impacte d'un asteroide contra la Lluna pot expulsar fragments de roca amb tanta força que escapen de la seva gravetat i acaben, milers o milions d'anys després, caient a la Terra com a meteorits.
- S'han trobat en total només uns pocs centenars de meteorits lunars a tot el planeta.
- Molts han aparegut en deserts com el Sàhara, on són més fàcils de distingir sobre la sorra.
- Per la seva raresa, un meteorit lunar certificat pot arribar a valer, gram a gram, molt més que l'or.
Sabies que…? El meteorit lunar més car mai subhastat es va vendre per diversos centenars de milers de dòlars, tot i pesar només uns quants grams!
Les "esferes de foc" de l'Apol·lo 17
Una de les troballes més sorprenents de les missions Apol·lo va ser un grapat de terra de color taronja intens, gairebé com si fos sorra d'una platja marciana, que els astronautes van trobar per casualitat al cràter Shorty. Va resultar ser un vestigi d'antigues erupcions volcàniques lunars, congelat en forma de diminutes esferes de vidre de colors.
Moment curiós: quan l'astronauta Harrison Schmitt va trobar aquell sòl taronja el 1972, va avisar tan emocionat per ràdio que molts a la Terra van pensar, per un instant, que havia trobat alguna cosa realment extraordinària (i no anava del tot equivocat).
Es poden comprar minerals lunars?
Aquí convé ser clar: les mostres que van portar les missions Apol·lo són propietat del govern dels Estats Units i la seva venda o possessió privada és il·legal (de fet, hi ha hagut casos de persones detingudes per intentar vendre fragments robats). El que sí que circula legalment al mercat de col·leccionisme són fragments certificats de meteorits lunars caiguts de forma natural a la Terra, avalats per anàlisis científiques independents.
Anècdota real: alguns dels petits trossos de roca lunar que la NASA va regalar com a "pedra de bona voluntat" a diferents països als anys 70 van acabar perduts, robats o extraviats en magatzems governamentals, i avui es busquen com a autèntics tresors.
Foto 3: Vista a l'estereomicroscopi de partícules de regolita lunar fina portades per la missió xinesa Chang'e 6. La regolita és la capa de pols i fragments de roca que cobreix tota la superfície de la Lluna, formada al llarg de milers de milions d'anys per l'impacte constant de micrometeorits que han anat triturant la roca original fins a convertir-la en una pols finíssima. Com que a la Lluna no hi ha vent, aigua ni activitat biològica que l'erosioni o la transformi, aquest material conserva intactes moltes de les característiques del seu origen, cosa que el converteix en una font d'informació molt valuosa sobre la història geològica del satèl·lit.
Minerals i roques típics de la Lluna
Encara que cada mostra lunar és única, hi ha uns quants "clàssics" que apareixen una vegada i una altra en les roques portades per les missions Apol·lo i en els meteorits lunars:
- Anortosita: la roca clara que forma bona part de les terres altes.
- Basalt lunar: la roca fosca que omple els "mars", semblant al basalt terrestre però amb més ferro i titani.
- Piroxè i olivina: minerals verdosos i foscos molt comuns també en roques volcàniques de la Terra.
- Ilmenita: un mineral de ferro i titani que abunda especialment als mars lunars.
- Vidre volcànic: petites esferes de colors, com les famoses "perles taronges" de l'Apol·lo 17.
- Bretxa lunar: una mena de "mosaic" de fragments de roca diferents, soldats entre si per antics impactes.
Minerals que només es coneixien a la Lluna
- Armalcolita: descoberta en les mostres de l'Apol·lo 11 i batejada barrejant els cognoms dels tres astronautes de la missió (ARMstrong, ALdrin, COLlins). Durant anys es va creure exclusiva de la Lluna, fins que es van localitzar traces minúscules també a la Terra.
- Tranquillityita: anomenada així pel Mar de la Tranquil·litat, on es va trobar per primera vegada. Es va considerar un mineral 100% lunar durant més de quaranta anys, fins que el 2011 es va trobar també en unes roques d'Austràlia Occidental.
Tots dos casos són un bon recordatori que, en geologia, "exclusiu" de vegades només vol dir "encara no ho hem trobat en cap altre lloc".
Preguntes freqüents sobre els minerals lunars
De què estan fetes les zones fosques i clares de la Lluna?
- Les zones clares són les terres altes, més antigues i de tons grisencs.
- Les zones fosques són els "mars" lunars, tot i que mai van tenir aigua.
- Aquest contrast és el que fa que, a simple vista, veiem "la cara" de la Lluna.
Com arriba un tros de la Lluna fins a la Terra?
- Un asteroide impacta contra la superfície lunar i expulsa fragments a l'espai.
- Aquests fragments viatgen a la deriva durant molt de temps, de vegades milions d'anys.
- Si acaben caient a la Terra, es converteixen en meteorits lunars.
És legal comprar un meteorit lunar?
- Sí, sempre que sigui un meteorit caigut de forma natural, no una mostra de missió espacial.
- Les mostres portades pels astronautes són propietat estatal i no es poden vendre.
- Convé exigir sempre un certificat que acrediti el seu origen lunar.
Per què la pols lunar va donar tants problemes als astronautes?
- Mai ha estat erosionada, així que les seves partícules són extremadament afilades.
- S'enganxava als vestits, a les càmeres i als instruments de les missions.
- Alguns astronautes van notar fins i tot una olor peculiar en treure's el casc.
Per què són tan cars els minerals lunars?
- Són extremadament escassos: només uns pocs centenars catalogats a tot el món.
- La seva autenticitat exigeix anàlisis científiques rigoroses i costoses.
- Aquesta combinació de raresa i verificació dispara el seu valor de col·leccionisme.
Busques un mineral en concret?
A la nostra botiga física al centre de Barcelona tenim molta més varietat de la que veus a la web.
Cristalljoia
C. Jaume I, 16
Barcelona
entre Via Laietana i plaça Sant Jaume
Davant de la sortida de metro de la L4 (groga), estació Jaume I
Si no trobes el que busques online, contacta amb mi per WhatsApp al 670 61 16 63.
Soc la Jèssica i estaré encantada d'ajudar-te.
Si véns a la botiga podràs descobrir tota la nostra varietat i endur-te el teu mineral especial, si prefereixes que te l'enviem, un cop preparat la comanda, el temps de lliurament és de 24h laborables.
