Cistella de la compra
Oxperta 24h. (Península) 
670-61-16-63 Telf: 93-268-4452 cmd@cristalljoia.com Al cor de Barcelona i en línia
GR-92 de l'Ametlla de Mar a l'Ampolla: l'etapa de les cales amagades de la Costa Daurada
Un recorregut a peu vora el mar, entre penya-segats, torres de vigilància i aigües turqueses, amb el tren d'anada i tornada inclòs
L'altre dia ens vam calçar les botes per fer l'etapa 29 del GR-92, l'anomenat Sender del Mediterrani, entre l'Ametlla de Mar i l'Ampolla. És un d'aquells trams de costa que semblen d'una altra època: penya-segats baixos, cales diminutes d'aigua transparent i cap rastre d'urbanitzacions. Vam sortir amb calma, càmera a la mà, aturant-nos a cada cala que trobàvem, i el resultat va ser una d'aquelles excursions que es gaudeixen tant pel paisatge com per la sensació de recórrer un tros de costa que amb prou feines ha canviat en dècades.
Aquí van les nostres notes, curiositats i consells pràctics: on comença i acaba el camí, quines cales trobareu pel camí, una mica d'història de la zona, i com moure's amb Renfe per no haver de deixar el cotxe a mig camí ni repetir el mateix tram dues vegades.
1. On és i com és el recorregut
Aquesta etapa forma part del GR-92, el sender de gran recorregut que voreja tota la costa catalana des de Portbou fins a Ulldecona i que, a més, enllaça amb el sender europeu E-10. El tram que ens ocupa discorre íntegrament pel litoral del Baix Ebre i el Montsià, a la província de Tarragona, seguint el traçat de l'antic camí de ronda: el camí que antigament feien servir carrabiners i pescadors per vigilar la costa.
Dada clau: la ruta té uns 16 km i sol fer-se en unes 4-5 hores caminant sense presses. El desnivell acumulat ronda els 200-250 metres, repartits en un continu pujar i baixar entre cales, així que, tot i que tècnicament és fàcil, a l'estiu pot resultar exigent per la calor i per l'aspror rocosa d'alguns trams.
El camí de ronda no va néixer com a ruta senderista, sinó com a camí de vigilància costanera: durant segles va servir perquè carrabiners i pescadors poguessin recórrer la costa a peu, controlant desembarcaments i albirant vaixells des dels penya-segats. Amb el temps, aquell traçat utilitari s'ha convertit en un dels itineraris més apreciats del senderisme mediterrani, i el GR-92 l'ha anat incorporant tram a tram al seu recorregut de nord a sud de Catalunya.
El GR-92 complet recorre tota la costa catalana, des de Portbou, a la frontera amb França, fins a Ulldecona, ja tocant a la Comunitat Valenciana. Forma part, a més, del sender europeu E-10, que continua cap a França per un costat i cap a terres valencianes per l'altre. L'etapa que uneix l'Ametlla de Mar amb l'Ampolla és la número 29 d'aquest recorregut total, i està considerada una de les més belles de tot el tram de la Costa Daurada.
2. Les cales i racons que trobareu pel camí
La sortida habitual és la platja de l'Alguer, al passeig marítim de l'Ametlla de Mar, molt a prop del port pesquer. Des d'allà, el camí va enllaçant una successió de cales petites, la majoria rocoses i d'aigües molt netes: la cala de l'Estany Podrit, la cala de Santes Creus, la cala Forn i, ja més a prop de l'Ampolla, la coneguda cala de l'Àliga, una de les més fotografiades de tot el recorregut pel seu color verdós-turquesa.
Pel camí també es veuen restes de búnquers, trinxeres i emplaçaments de bateries de la Guerra Civil, a més dels perfils d'antigues torres de defensa com la de Sant Jordi d'Alfama, record d'uns temps en què aquesta costa era vigilada davant els atacs berberiscos. Ja en el tram final, abans d'arribar a l'Ampolla, els penya-segats canvien de color i esdevenen d'un taronja molt cridaner, un contrast preciós amb el blau del mar.
Curiositat: tot i que el recorregut passa per dos municipis, en realitat no travessa cap nucli urbà intermedi: entre l'Ametlla de Mar i l'Ampolla el camí va sempre enganxat a la costa, sense pobles pel mig, només alguna casa aïllada i el restaurant Balcó de l'Estany a l'alçada de la cala del mateix nom.
Si aneu amb infants o preferiu una versió curta, es pot arribar a la cala de l'Àliga sense fer l'etapa sencera: són una mica més de 5 km des de l'Ametlla de Mar, o uns 7 km si es comença des de l'Ampolla. Anada i tornada al mateix punt de partida, comptant banys i pauses per a les fotos, es pot allargar fàcilment a 5-6 hores.
3. Natura: pins, penya-segats i una llacuna amb peixos únics
Més enllà de les cales, el camí travessa una vegetació mediterrània molt ben conservada, amb pinedes que en alguns trams arriben gairebé fins a la vora i matollar baix típic de la costa catalana. No és casualitat que aquest tram del GR-92 sigui conegut també, de manera poètica, com el camí "on els pins s'enamoren del mar".
La zona de Santes Creus, al costat de la cala del mateix nom, està catalogada com a espai d'interès natural: acull una de les poques colònies que queden del fartet i el samaruc, dos peixets d'aigua salabrosa endèmics de l'est de la península i en perill d'extinció. També mereix esment l'antic port natural de l'Estany, refugi pesquer abans que es construís el port modern de l'Ametlla de Mar, que avui segueix sent un dels racons més tranquils del recorregut.
4. Els dos pobles: l'Ametlla de Mar i l'Ampolla
Tot i que el camí en si no passa per cap poble intermedi, val la pena conèixer una mica els dos municipis que fan de porta d'entrada i sortida de la ruta, perquè tenen personalitat pròpia i una relació molt estreta amb el mar.
L'Ametlla de Mar va néixer el 1775, quan un grup de pescadors procedents del Grau de València van buscar aixopluc del vent en aquesta costa i van fundar el llogaret de la Cala de l'Ametlla, aleshores part del municipi del Perelló. No es va independitzar com a municipi propi fins al 1891. Avui els seus poc més de 7.000 habitants són coneguts popularment com a "calers", en referència a les nombroses cales que esquitxen el seu litoral, i el poble viu en bona part de la pesca: és un dels ports pesquers més importants de Catalunya i, en les darreres dècades, s'ha convertit també en referent mundial de la cria i la comercialització de la tonyina roja, amb empreses locals que exporten a desenes de països.
L'Ampolla, per la seva banda, és un municipi més jove —es va independitzar del Perelló el 1989, tot i que ja havia estat declarat municipi el 1937— i funciona com una de les portes d'entrada al Delta de l'Ebre, un dels aiguamolls més importants de la Mediterrània occidental. Arribar-hi caminant des de l'Ametlla de Mar i veure com el paisatge de penya-segats va cedint terreny a la plana deltaica és una de les millors maneres d'entendre el contrast geogràfic d'aquesta part de la costa tarragonina.
Dada clau: els famosos penya-segats taronges que es veuen en el tram final, ja a prop de l'Ampolla, marquen de manera molt visual aquesta transició: són els darrers relleus rocosos abans que la costa s'aplani completament en entrar al Delta de l'Ebre.
5. Com arribar-hi i tornar amb Renfe
El gran avantatge d'aquesta etapa és que es pot fer en lineal sense complicar-vos la vida amb el cotxe, perquè tant l'Ametlla de Mar com l'Ampolla tenen estació de tren a la línia de Mitjana Distància Regional Exprés que connecta Barcelona amb Tortosa, Vinaròs i València. El trajecte entre les dues estacions dura tot just 8-10 minuts.
La nostra recomanació és deixar el cotxe a l'estació de destinació i agafar el tren cap al punt de sortida, per no haver de tornar sobre les vostres passes en acabar. L'estació de l'Ametlla de Mar és a poca distància a peu del passeig marítim i de la platja de l'Alguer; la de l'Ampolla (l'Ampolla-el Perelló-Deltebre) també queda molt a prop del port, creuant les vies just en arribar al poble.
Consell pràctic: els trens regionals d'aquesta línia no són gaire freqüents (uns pocs serveis al dia), així que convé mirar els horaris a l'app o la web de Renfe abans de sortir de casa i no confiar que hi haurà tren "cada poc". El bitllet entre les dues estacions costa uns 3 euros i el trajecte en tren es pot aprofitar per descansar les cames abans o després de la caminada.
Una altra opció, si veniu de Barcelona o Tarragona, és combinar el mateix tren regional per arribar-hi i tornar en un únic dia d'excursió: agafeu el regional fins a l'Ametlla de Mar al matí, feu la ruta fins a l'Ampolla i allà torneu a agafar el tren, ja sigui de tornada cap al nord o continuant cap al sud en direcció a Tortosa. Aquesta línia també permet enllaçar, amb una mica més de temps de viatge, amb València per un costat i amb Barcelona per l'altre, així que si us animeu a encadenar diverses etapes del GR-92 en dies diferents, la logística amb tren és força còmoda.
Si preferiu anar amb cotxe i fer igualment la ruta en lineal, una alternativa habitual és deixar el vehicle a l'estació de destinació i fer servir el tren només per al desplaçament inicial fins al punt de sortida, evitant així moure el cotxe dues vegades. També hi ha l'opció d'autobús de línia entre els dos municipis, tot i que amb menys freqüència que el tren i sense parada tan a prop de l'inici del sender.
6. Quan fer-la i què cal portar
Com que sempre discorre en primera línia de costa i amb ben poca ombra, la primavera i la tardor són les millors èpoques per gaudir-ne amb calma. A l'estiu també es pot fer, però convé sortir d'hora, portar banyador per aprofitar les cales i no escatimar en aigua, protecció solar i alguna cosa per cobrir-vos el cap. El calçat importa més del que sembla: bona part del camí és rocós i amb desnivells curts continus, així que un calçat de trekking amb bon agafament s'agraeix.
Un parell de recomanacions més que s'agraeixen sobre el terreny: porteu almenys un litre d'aigua per persona, perquè no hi ha fonts en tot el recorregut, i sumeu repel·lent de mosquits si hi aneu als mesos càlids, sobretot als trams amb més vegetació a prop de la costa. La senyalització del GR és bona en general, amb les clàssiques marques blanques i vermelles, així que, encara que hi hagi tracks descarregables, convé refiar-se sobretot de les marques físiques del sender, ja que en algun punt el traçat s'ha desviat lleugerament del recorregut antic.
Consell pràctic: les hores centrals del dia són les de més calor i menys ombra, així que si hi aneu a l'estiu, plantegeu-vos sortir a primera hora del matí o, si l'horari de trens ho permet, fer la ruta al capvespre, quan la llum rasant sobre els penya-segats taronges del tram final és especialment bonica per a les fotos.
Preguntes freqüents
És difícil l'etapa de l'Ametlla de Mar a l'Ampolla?
Tècnicament és fàcil i està ben senyalitzada, però el terreny rocós i el continu pujar i baixar la fan una mica més exigent del que sembla sobre el paper, sobretot amb calor.
Es pot tornar amb tren al punt de partida?
Sí, tant l'Ametlla de Mar com l'Ampolla tenen estació de Renfe a la mateixa línia regional, amb un trajecte de tot just 8-10 minuts entre totes dues, la qual cosa permet fer la ruta en lineal sense necessitat de dos cotxes.
Hi ha pobles pel camí on parar a menjar o beure?
No hi ha nuclis urbans intermedis, així que convé portar prou aigua i menjar. L'única referència a mig camí és el restaurant Balcó de l'Estany, al costat d'una de les cales.
Quina és la millor cala de la ruta per banyar-se?
La cala de l'Àliga sol ser la més celebrada pel seu color turquesa i el seu entorn de penya-segats baixos, tot i que l'accés a l'aigua és una mica incòmode per ser una cala de còdols.
És apta la ruta per fer-la amb infants?
Sí, tot i que convé anar amb compte als trams de roques i valorar fer només un tram curt, com l'anada i tornada fins a la cala de l'Àliga, en lloc de l'etapa completa de 16 km.
Hi ha ombra durant el recorregut?
Ben poca. El camí discorre gairebé sempre a cel obert al costat dels penya-segats, amb algun tram de pineda, així que als mesos de més calor convé portar protecció solar i evitar les hores centrals del dia.
Es pot fer en sentit invers, de l'Ampolla a l'Ametlla de Mar?
Sí, la ruta es pot fer perfectament en tots dos sentits, ja que tots dos municipis tenen estació de tren. La tria sol dependre simplement d'on preferiu deixar el cotxe o de quina direcció us interessi més per veure la llum durant la caminada.