Cistella de la compra
Oxperta 24h. (Península) 
670-61-16-63 Telf: 93-268-4452 cmd@cristalljoia.com Al cor de Barcelona i en línia
El Palau de la Generalitat: el cor institucional de Catalunya amb més de 600 anys d'història
Un passeig pels seus patis, façanes i sales, entre columnes centenàries, campanes de bronze i segles d'història catalana
En ple Barri Gòtic de Barcelona, just davant de l'Ajuntament, s'aixeca un dels edificis de govern més antics d'Europa que encara compleix la funció per a la qual va ser construït. Parlem del Palau de la Generalitat, seu del Govern de Catalunya des de fa més de sis segles. Vam aprofitar la jornada de portes obertes de Sant Jordi per recórrer-lo amb calma, càmera a la mà, i descobrir alguns dels seus racons i curiositats més sorprenents.
1. On és
El Palau de la Generalitat es troba a la Plaça de Sant Jaume, en ple centre històric de Barcelona, dins del Barri Gòtic. Comparteix plaça amb l'Ajuntament de Barcelona, situat just al davant, la qual cosa converteix aquest petit espai en el veritable centre institucional de la ciutat. Les seves altres dues façanes donen als carrers del Bisbe i de Sant Honorat, dues de les artèries més fotografiades del casc antic.
Dada clau: el carrer del Bisbe, amb el seu famós pont neogòtic que connecta el Palau amb la Casa dels Canonges, no forma part de l'edifici original, sinó que es va afegir el 1928, tot i que el seu estil fa que molts visitants creguin que és medieval.
2. Parts importants del Palau de la Generalitat
L'edifici és en realitat una superposició d'estils i èpoques, fruit d'una construcció que es va allargar des de principis del segle XV fins a mitjans del XVII. La façana principal, la que dona a la Plaça de Sant Jaume, és obra de l'arquitecte Pere Blai (1596-1602) i s'inspira en els palaus romans del Renaixement, molt en la línia del Palazzo Farnese. En canvi, la façana del carrer del Bisbe, obra de Marc Safont, i la del carrer de Sant Honorat són gòtiques, i aquesta darrera s'obre precisament a l'antic Call, el barri jueu medieval de la ciutat.
A l'interior destaca el Pati dels Tarongers, construït entre 1532 i 1547, un racó renaixentista amb tarongers que continua sent avui l'escenari escollit per a molts actes oficials del Govern. També sobresurten la Galeria gòtica del primer pis i l'escalinata gòtica, totes dues obra de Marc Safont, així com la Capella de Sant Jordi, d'estil gòtic flamíger, i el Saló de Sant Jordi (1597), pensat originalment com a capella i avui destinat a recepcions i actes solemnes.
Curiositat: sobre la porta principal, en una fornícula, es troba l'escultura de Sant Jordi, patró de Catalunya, obra de l'escultor Andreu Aleu de 1860. És, juntament amb l'escut amb la creu de Sant Jordi, la imatge que dona la benvinguda a tots els visitants.
Segons algunes visites guiades, part de les columnes de l'interior del Palau tindrien gairebé 1.900 anys d'antiguitat i procedirien de la regió de l'antiga Troia, a l'actual Turquia. És una d'aquelles anècdotes que circulen de guia en guia; convé prendre-la com a curiositat de visita més que com a dada arqueològica verificada.
3. Història del Palau de la Generalitat
L'origen del Palau es remunta al 1289, quan les Corts Catalanes —considerades per molts historiadors un dels primers parlaments d'Europa— van formar una comissió permanent per recaptar els impostos que les mateixes Corts concedien al rei. Aquesta comissió, la Diputació del General, va acabar necessitant una seu fixa, i el 1400 els seus representants van comprar una casa al carrer de Sant Honorat, al costat de l'antiga sinagoga del Call.
Al llarg del segle XV, sota la direcció de l'arquitecte Marc Safont, aquella casa es va transformar en un autèntic palau gòtic. Al segle XVI s'hi van afegir elements com la Cambra Daurada i el primer Pati dels Tarongers, i ja a finals d'aquell segle i principis del XVII, amb Pere Blai al capdavant de les obres, es va aixecar la façana renaixentista que avui coneixem com la principal.
Durant el segle XX, la institució va viure diferents períodes: va ser recuperada durant la Segona República i dissolta després de la Guerra Civil, el 1939. No seria fins al 1977, amb la mort de Franco i la transició cap a la democràcia, quan la Generalitat va ser restablerta. Aquell any, el llavors president exiliat, Josep Tarradellas, va pronunciar des del balcó principal del Palau unes paraules que passarien a la història: "Catalans, ja sóc aquí!".
Dada clau: des de Berenguer de Cruïlles el 1359 fins a l'actualitat, més de 130 presidents han passat per aquesta institució, cosa que converteix el Palau en un dels pocs edificis d'origen medieval d'Europa que continua sent seu de govern de la mateixa institució que el va construir.
4. Per a què serveix
Avui dia el Palau de la Generalitat és, sobretot, un edifici de treball: la seu oficial del Govern de Catalunya i de la Presidència de la Generalitat. És aquí on el president es reuneix amb els seus consellers per prendre decisions que afecten tot Catalunya, i a la Sala Tàpies és on se celebren les reunions del Consell Executiu. El Pati dels Tarongers, a més d'espai ornamental, continua utilitzant-se per a actes institucionals i recepcions oficials.
5. Celebracions i commemoracions
A més del seu ús institucional diari, el Palau organitza al llarg de l'any diversos actes oberts al públic. El més conegut és la jornada de portes obertes de Sant Jordi, però també hi ha concerts especials per les Festes de la Mercè i per Sant Esteve, així com el Festival Internacional de Carilló de Barcelona, que cada juliol omple el Pati dels Tarongers de música a l'aire lliure amb carillonistes convidats de diferents països.
El carilló actual del Palau té 49 campanes de bronze, pesa gairebé 4.900 quilos i va ser construït als Països Baixos, inaugurant-se el 1976, poc abans que es restablís la Generalitat. La seva campana major, batejada "Catalunya", pesa 905 quilos ella sola.
El balcó principal del Palau, situat sobre la porta d'entrada i presidit per l'escultura de Sant Jordi, és també l'escenari habitual de les celebracions esportives. Quan un equip català aconsegueix un títol important —com ha passat en diverses ocasions amb les seccions del FC Barcelona—, és tradició que l'expedició sigui rebuda institucionalment al Palau i que els jugadors surtin a saludar l'afició congregada a la plaça de Sant Jaume des d'aquest mateix balcó, abans de creuar la plaça per repetir el gest a l'Ajuntament. També és habitual que el Govern rebi al Palau els esportistes catalans que han participat en uns Jocs Olímpics o Paralímpics, en actes de reconeixement que solen celebrar-se al Saló de Sant Jordi.
Curiositat: aquest mateix balcó ha estat escenari de moments molt diferents al llarg de la història, des de proclamacions polítiques del segle XX fins a, ja en clau més festiva, les celebracions esportives que avui reuneixen milers d'aficionats a la plaça de Sant Jaume.
6. Quan visitar el Palau de la Generalitat
La manera més popular de visitar-lo és aprofitant la jornada de portes obertes de Sant Jordi, cada 23 d'abril, de 13 h a 20 h, amb inscripció prèvia gratuïta i accés pels carrers de Sant Sever i Sant Honorat. Aquell dia es pot recórrer bona part de l'edifici —la sala del Govern, la capella de Sant Jordi, el despatx del president, el pati gòtic o el Pati dels Tarongers— a més de gaudir d'audicions especials de carilló a les 12 h i a les 18 h.
Fora de Sant Jordi, el Palau també organitza visites guiades gratuïtes el segon i quart cap de setmana de cada mes, amb reserva prèvia. I si el que busques és simplement gaudir del carilló, pots escoltar audicions gratuïtes des del carrer de dilluns a divendres a les 12 h i a les 18 h, o assistir als concerts del primer diumenge de mes (excepte a l'agost i al setembre), a les 12 del migdia.
Consell pràctic: si hi vas per Sant Jordi, arriba d'hora o reserva't una estona a última hora de la tarda: les cues per entrar solen ser llargues al migdia, coincidint amb l'ambient de roses i llibres a la plaça de Sant Jaume.
Preguntes freqüents
Es pot visitar el Palau de la Generalitat en qualsevol època de l'any?
Sí, tot i que de manera limitada. Com que és un edifici de govern en funcionament, l'accés està restringit a les visites guiades del segon i quart cap de setmana de mes, a la jornada de portes obertes de Sant Jordi i als concerts de carilló, tot amb inscripció prèvia.
És gratuïta la visita?
Sí, tant les visites guiades mensuals com la jornada de Sant Jordi i els concerts de carilló són totalment gratuïts, tot i que en la majoria dels casos cal inscriure's amb antelació.
Quant dura la visita al Palau?
Les visites guiades oficials duren aproximadament una hora. La jornada de portes obertes de Sant Jordi permet un recorregut més pausat, ja que l'horari s'estén de 13 h a 20 h.
Quina diferència hi ha entre el Palau de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona?
Tot i que es troben l'un davant de l'altre a la mateixa plaça, són seus d'institucions diferents: el Palau de la Generalitat és la seu del Govern de Catalunya, mentre que l'edifici del davant és la seu de l'Ajuntament, és a dir, del govern municipal de la ciutat de Barcelona.